http://www.cuadernosciudadanos.net/Sonata_optica Nascuda a Vila fa vint-i-dos anys, i resident des d'aleshores a Figueretes. Amant de la música, la literatura i el cinema. Poca cosa més. es_ES http://backend.userland.com/rss 60 http://eivissa.blocsciutadans.net/Sonata_optica/2006/10/14/the-sweet-mormones/ Sat, 14 Oct 2006 12:24:48 +0000 General 6061@http://www.cuadernosciudadanos.net Duia temps preguntant-me quan arribaria el disc en directe de The Sweet Mormones,ja que segons les crítiques aquest és el seu punt fort. Com a les seves gires europees Nina Moore i la seva troupe passen olimpicament de l’estat espanyol –i molt més dels veïns portuguesos, on ni tan sols editen els discos-aquesta és, ara per ara, l’única oportunitat d’apropar-nos al directe d’aquesta banda pop d’Utah que porta milions d’elepés venuts a tot el món. I am here, not there-Live at the Sweeney Bar comença amb un tema clàssic de la formació : Blackish, fetish, rippish, on l’electrònica pren importància, i els sintetitzadors al més pur estil dels 80 ofeguen voluntariament el baix i les dues guitarres. En conjunt és un disc clarament menys popi que els anteriors, tot i que temes com Don’t like Panasonic bé podrien incloure’s als primers àlbums de la banda. La veu de Nina Moore sona especialment desgarradora a Black as devil, on la cantant aprofita per tornar a fer amics entre la comunitat mormona del seu estat, denunciant suposades pràctiques caníbals. Last but not least, és el darrer tall d’un disc rodó, amb lletres àcides, guitarres molt rockeres i una actitut xupi-guai que tot fugint de la comercialitat, s’està venent molt. I am here, not there és sens dubte el disc d el’any. Duia temps preguntant-me quan arribaria el disc en directe de The Sweet Mormones,ja que segons les crítiques aquest és el seu punt fort.
Com a les seves gires europees Nina Moore i la seva troupe passen olimpicament de l’estat espanyol –i molt més dels veïns portuguesos, on ni tan sols editen els discos-aquesta és, ara per ara, l’única oportunitat d’apropar-nos al directe d’aquesta banda pop d’Utah que porta milions d’elepés venuts a tot el món.

I am here, not there-Live at the Sweeney Bar comença amb un tema clàssic de la formació : Blackish, fetish, rippish, on l’electrònica pren importància, i els sintetitzadors al més pur estil dels 80 ofeguen voluntariament el baix i les dues guitarres. En conjunt és un disc clarament menys popi que els anteriors, tot i que temes com Don’t like Panasonic bé podrien incloure’s als primers àlbums de la banda.
La veu de Nina Moore sona especialment desgarradora a Black as devil, on la cantant aprofita per tornar a fer amics entre la comunitat mormona del seu estat, denunciant suposades pràctiques caníbals.
Last but not least, és el darrer tall d’un disc rodó, amb lletres àcides, guitarres molt rockeres i una actitut xupi-guai que tot fugint de la comercialitat, s’està venent molt.

I am here, not there és sens dubte el disc d el’any.
]]> http://www.cuadernosciudadanos.net/Sonata_optica?p=6061&c=1&tb=1&pb=1#comments http://eivissa.blocsciutadans.net/Sonata_optica/2006/10/09/a-twist-in-the-myth/ Mon, 09 Oct 2006 17:59:14 +0000 General 5717@http://www.cuadernosciudadanos.net Després de quatre anys des del seu darrer disc d’estudi, “A Night At The Opera”, la banda de power metal germana per excel•lència torna a la càrrega amb un nou treball carregat d’allò a què ja ens tenen acostumats: onze temes (dotze en l’edició limitada europea i fins a tretze en la japonesa) carregats de cors epics, imparables melodies a dues guitarres i luxosos arranjaments. Allò que primer crida l’atenció d’aquest “A Twist In The Myth” ens ho trobem en la inicial “This Will Never End”, i és que les cançons estàn molt més despullades que en el seu darrer “ANATO”, esdevinguent un encreuament entre “Nightfall In Middle-Earth” i l’esmentat. Si bé la banda continua apostant pels arranjaments orquestrals, aquests tenen molta menys presència, prenent la veu de Hansi Kürsch un gran protagonisme, secundat pel treball de les guitarres, que poques vegades havia resultat tant notable.Cançons com “Otherland”, “Turn The Page” o “Straight Through The Mirror”, amb tots els ingredients necessaris per ser-ho, poden passar a ser considerats ja clàssics de la banda: bateries poderoses, ornamentades linies de guitarra i els ja inconfonibles cors marca de la casa.El grup ens mostra la seva faceta més progressiva quan es llença amb “Another Stranger Me”, i sorprèn amb el que ja va ser el seu single, “Fly”, però sense deixar de sonar a Blind Guardian.Cançons com “The Edge”, o “Lionheart” recorden fins i tot a “Imaginations From The Other Side” per la seva foscor i duresa.El mig temps “Carry The Blessed Home” i “Skalds And Shadows”, que recorda inevitablement a aquella “A Past And Future Secret”, sonaràn de ben segur a partir d’ara en els seus directes com fins ara ho feia “The Bard’s Song”.“The New Order” no podia ser una cloenda més encertada: potencia i melodia es complementen i resumeixen en gairebé cinc minuts el contingut total d’aquest treball, que farà les delicies tant dels fans de Blind Guardian veterans com dels que siguin noves incorporacions en les hordes dels bards. Col•laborador: Krematory Després de quatre anys des del seu darrer disc d’estudi, “A Night At The Opera”, la banda de power metal germana per excel•lència torna a la càrrega amb un nou treball carregat d’allò a què ja ens tenen acostumats: onze temes (dotze en l’edició limitada europea i fins a tretze en la japonesa) carregats de cors epics, imparables melodies a dues guitarres i luxosos arranjaments.

Allò que primer crida l’atenció d’aquest “A Twist In The Myth” ens ho trobem en la inicial “This Will Never End”, i és que les cançons estàn molt més despullades que en el seu darrer “ANATO”, esdevinguent un encreuament entre “Nightfall In Middle-Earth” i l’esmentat. Si bé la banda continua apostant pels arranjaments orquestrals, aquests tenen molta menys presència, prenent la veu de Hansi Kürsch un gran protagonisme, secundat pel treball de les guitarres, que poques vegades havia resultat tant notable.

Cançons com “Otherland”, “Turn The Page” o “Straight Through The Mirror”, amb tots els ingredients necessaris per ser-ho, poden passar a ser considerats ja clàssics de la banda: bateries poderoses, ornamentades linies de guitarra i els ja inconfonibles cors marca de la casa.

El grup ens mostra la seva faceta més progressiva quan es llença amb “Another Stranger Me”, i sorprèn amb el que ja va ser el seu single, “Fly”, però sense deixar de sonar a Blind Guardian.

Cançons com “The Edge”, o “Lionheart” recorden fins i tot a “Imaginations From The Other Side” per la seva foscor i duresa.

El mig temps “Carry The Blessed Home” i “Skalds And Shadows”, que recorda inevitablement a aquella “A Past And Future Secret”, sonaràn de ben segur a partir d’ara en els seus directes com fins ara ho feia “The Bard’s Song”.

“The New Order” no podia ser una cloenda més encertada: potencia i melodia es complementen i resumeixen en gairebé cinc minuts el contingut total d’aquest treball, que farà les delicies tant dels fans de Blind Guardian veterans com dels que siguin noves incorporacions en les hordes dels bards.



Col•laborador: Krematory
]]> http://www.cuadernosciudadanos.net/Sonata_optica?p=5717&c=1&tb=1&pb=1#comments http://eivissa.blocsciutadans.net/Sonata_optica/2006/10/08/the-wind-that-shakes-the-barley/ Sun, 08 Oct 2006 21:52:58 +0000 General 5670@http://www.cuadernosciudadanos.net THE WIND THAT SHAKES THE BARLEY, en català "El vent que agita la civada" pren el seu títol d'una popular cançó del folflore irlandès. Aquesta pel.licula, la gran sorpresa d'aquest any a Cannes,narra les il.lusions dels irlandesos i la posterior desil.lusió del sector nacionalista més socialista i d'esquerres, pel qual el tractat entre l'exercit irlandès i la corona britànica fou una autèntica traïció. El director britànic Ken Loach-novament considerat un traïdor per molts dels seus conciutadans- centra l'argument en la història personal de dos germans que lluiten junts a la guerra d'independència però que es veuen enfrontats pels seus diferents punts de vista després del tractat de pau de 1921. La crítica ha aclamat aquesta història, i els pocs punts negatius que s'han destacat d'ella es basen en el seu "excessiu didactisme" (Fotogrames, nº de setembre, 2006). Si bé és cert que són recomanables certes nocions del conflicte irlandés per seguir bé l'argument, la manca de coneixements d'història irlandesa no és un handicap per gaudir de la pel.licula. Personalment, crec que el punt fort del film rau en la universalitat del tema -sempre hi haurà pobles oprimits i nacions opressores- i en l'habilitat del director per crear una pel.licula històrica que reflecteix no només la magnitud del conflicte a partir de casos individuals sinó la impossibilitat de pendre partit per un bàndol o altre, mostrant les misèries i contradiccions que porta qualsevol conflicte bèl.lic.
THE WIND THAT SHAKES THE BARLEY, en català "El vent que agita la civada" pren el seu títol d'una popular cançó del folflore irlandès.
Aquesta pel.licula, la gran sorpresa d'aquest any a Cannes,narra les il.lusions dels irlandesos i la posterior desil.lusió del sector nacionalista més socialista i d'esquerres, pel qual el tractat entre l'exercit irlandès i la corona britànica fou una autèntica traïció.
El director britànic Ken Loach-novament considerat un traïdor per molts dels seus conciutadans- centra l'argument en la història personal de dos germans que lluiten junts a la guerra d'independència però que es veuen enfrontats pels seus diferents punts de vista després del tractat de pau de 1921.

La crítica ha aclamat aquesta història, i els pocs punts negatius que s'han destacat d'ella es basen en el seu "excessiu didactisme" (Fotogrames, nº de setembre, 2006). Si bé és cert que són recomanables certes nocions del conflicte irlandés per seguir bé l'argument, la manca de coneixements d'història irlandesa no és un handicap per gaudir de la pel.licula.
Personalment, crec que el punt fort del film rau en la universalitat del tema -sempre hi haurà pobles oprimits i nacions opressores- i en l'habilitat del director per crear una pel.licula històrica que reflecteix no només la magnitud del conflicte a partir de casos individuals sinó la impossibilitat de pendre partit per un bàndol o altre, mostrant les misèries i contradiccions que porta qualsevol conflicte bèl.lic.


]]> http://www.cuadernosciudadanos.net/Sonata_optica?p=5670&c=1&tb=1&pb=1#comments