THE SWEET MORMONES
14/10/2006
Duia temps preguntant-me quan arribaria el disc en directe de The Sweet Mormones,ja que segons les crítiques aquest és el seu punt fort.
Com a les seves gires europees Nina Moore i la seva troupe passen olimpicament de l’estat espanyol –i molt més dels veïns portuguesos, on ni tan sols editen els discos-aquesta és, ara per ara, l’única oportunitat d’apropar-nos al directe d’aquesta banda pop d’Utah que porta milions d’elepés venuts a tot el món.
I am here, not there-Live at the Sweeney Bar comença amb un tema clàssic de la formació : Blackish, fetish, rippish, on l’electrònica pren importància, i els sintetitzadors al més pur estil dels 80 ofeguen voluntariament el baix i les dues guitarres. En conjunt és un disc clarament menys popi que els anteriors, tot i que temes com Don’t like Panasonic bé podrien incloure’s als primers àlbums de la banda.
La veu de Nina Moore sona especialment desgarradora a Black as devil, on la cantant aprofita per tornar a fer amics entre la comunitat mormona del seu estat, denunciant suposades pràctiques caníbals.
Last but not least, és el darrer tall d’un disc rodó, amb lletres àcides, guitarres molt rockeres i una actitut xupi-guai que tot fugint de la comercialitat, s’està venent molt.
I am here, not there és sens dubte el disc d el’any.
Castellano Català 
